(Català) Manel Marzo-Mart

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Catalán. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Marzo-Mart  (Manresa, 1944)   Pintura, escultura i gravat

Estudià pintura i dibuix a l’Acadèmia Vilajosana de Manresa i gravat a París amb en Friedlaender.

De seguida es converteix en un artista local destacat i és un dels promotors del grup Art Viu el 1961, on participa activament en la creació de linòleums i gravats de fusta, destinats a catàlegs i cartells de les activitats del grup.

El 1965, quan només tenia 19 anys, obté el primer premi del «Salón de Otoño» de Manresa i celebra la seva primera exposició individual, a la Sala Rovira de Barcelona.

I, a partir d’aquí obté el reconeixement amb diferents premis de pintura i dibuix, i amb moltes més exposicions a Barcelona, Figueres, Platja d’Aro, Sabadell, Madrid i Las Palmas de Gran Canaria.

El 1966 instal.la el seu primer taller a Tregurà (Camprodon) i poc temps després obre un segon taller a Basilea (Suïssa),  i inicia la seva etapa més internacional. Exposa a Brussel·les, Basilea, Berna, Lausana i Zuric, entre altres.

El 1974 obté la prestigiosa beca de la Fundació Juan March que li permet freqüentar el taller del gravador Friedlaender a París, un dels grans mestres del gravat europeu.

El 1979 trasllada el seu taller de Tregurà (Ripollès) a Sant Feliu de Guíxols.

El 1987 deixa el seu taller de Basilea i s’instal·la Barcelona.

Marzo-Mart té escultures en diverses ciutats catalanes, com Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, Blanes, Manresa i Sant Feliu de Guíxols, i és un artista reconegut en bona part d’Europa.

L’obra de Marzo-Mart ha passat de ser figurativa en els seus inicis pictòrics a tendir a l’abstracció en les obres actuals, tant en pintura com en escultura, i ha tingut influències diverses: realisme, expressionisme, impressionisme, etc

La seva obra transita de la figuració al minimalisme, cercant un significat substancial, de manera que cada peça ens suggereixi un món, i alhora evitant la falsedat del mètode descriptiu