IETU Xifra

Ietu Xifra i Pagès (Girona 1966 – Banyoles 2019)

L’estiu del 2019, ens deixava Ietu Xifra, o Maria Loreto Xifra (Girona 1966)a la seva casa taller de Banyoles, un espai obert al sol i a les persones que cercaven la llum i l’harmonia. A les parets del taller hi quedaven les traces recents de pinzellades de colors saturats i vius: grocs, vermells, verdosos i blavosos. Eren els cromatismes que Ietu Xifra va aplicar amb gestos ràpids, amb pinzellades contundents, a les darreres teles en les que va projectar emocions intenses. Es tracta de teles en bastidors de gran format agermanades en díptics. Aquests colors no havien estat freqüents en l’obra pictòrica d’aquesta artista.

Llicenciada a la Facultat de Belles Arts de Barcelona el 1992, s’endinsà simultàniament en les tècniques de gravat artístic a l’Escola Eina (1989-1992). Els estudis universitaris també li van obrir la possibilitat d’exposar treballs a la mateixa facultat (1991) o en estades acadèmiques a Itàlia (Fondazione Ratti, Como, 1989). El llenguatge més adient a les tècniques calcogràfiques és el de la força i el contrast del blanc i del negre, amb els infinits matisos dels grisos, això sí.

Ietu Xifra, excel·lí en els dibuixos i pintures monocromàtics. Investigà i jugà amb el grafit, la tinta i el pigment per a suggerir paisatges oberts i urbans, figures abstractes, camps de monocromia intensa. Les aplicacions, sempre tàctils i físiques (les nombroses pintures al pastel en són un exemple), responien amb l’acció als impulsos de la sensibilitat, exquisida i contundent alhora.

La formació en fotografia a l’ Institut IEFC de Barcelona al curs 1994-95 confirma la comoditat amb la qual Loreto Xifra explorava en monocromia el seu entorn immediat i els seus records íntims. Trobem transferències i fotografies on les vivències familiars es troben amb escrits que interpel·len. L’escriptura, velada i integrada en collage, sovint com un cal·ligrama, esdevé un diàleg amb la creadora mateixa i un element plàstic amb prou entitat i que ara pren nous significats.

La dansa és una resposta emocional al ritme vital, a la recurrència, però també a la música i als impulsos interns. Maria Loreto estimava la dansa tant o més que l’expressió plàstica i la compartia ens sessions col·lectives o també amb els gestos performàtics del dibuix i la pintura d’acció (exposició a l’espai Ocells Perduts de Taialà – Girona, 2012). Si la dansa podia transportar a la intensitat del moviment, les vibracions del bol tibetà que ha romàs al seu taller, al costat de les pintures de colors esclatants, ens obren les portes d’un món interior que s’explica a través del silenci i de la connexió amb ritmes interns i tel·lúrics imperceptibles però necessaris. La cerca interior es va desenvolupar mitjançant la formació de tècniques i conceptes que requerien el desplaçament, el viatge iniciàtic i de perfeccionament a indrets llunyans: Nepal, Alemanya, Israel…

Suïssa també acollí un període de la vida i l’obra de l’artista gironina que es va visualitzar en una mostra col·lectiva (Galeria Ambiance, Lucerna 1997) i dues individuals (Galeria Kleinkammer de Basilea el 1997 i a la mateixa Galeria Ambiance de Lucerna el 1998). L’admiració per artistes com Georg Baselitz, caracteritzat per les seves pintures expressionistes capgirades, juntament amb el pragmatisme i sobrietat de la plàstica germànica actual, van traspuar en els treballs damunt tela i paper de Ietu Xifra.

Quan ens trobem amb les seves obres deduïm un procés que es basa, com en la seva experiència vital, en la successió de contrastos: un motor íntim d’emocions i records potents que esclata sobtadament en impulsos traduïts en gestos dansats; els suports, delicadament escollits i en materials de qualitat, reben enèrgicament la matèria pictòrica: traçada, llençada, palpada atzarosament, regalimant, clivellant-se; reticent a les exposicions convencionals, l’artista mostra els seus papers i teles en la seva nuesa i amb materials pobres. Entre aquests extrems sempre hi ha la cerca de la pau interior la comunicació amb nosaltres.

Font: Ignasi Esteve

Apunts Curriculars

1987-1992. Llicenciatura de Belles Arts, Universitat de Barcelona.

1989-1992. Estudis de gravat artístic a l’Escola Eina de Barcelona.

1994-1995. Estudis de fotografia a l’Institut IEFC de Barcelona.

Exposicions individuals:

1996. Galeria Expoart, Girona.

1997. Galeria Kleinkammer de Basilea (Suïssa).

1998. Galeria Ambiance de Luzerna (Suïssa).

2012 Els ocells perduts, Girona.

2013 Pals, Baix Empordà. Girona.

Exposicions col·lectives:

1989. Fundació Ratti, Como (Itàlia).

1991. Facultat de Belles Arts, Barcelona.

1997. Galeria Ambiance de Luzerna (Suïssa).

Viatges de formació al Nepal, Galícia, Alemaya, Israel…

Acompanyaments en teràpia craneosacral i dansa sana.