Maria Lucena i Moreno (Olot, 1960) és coneguda amb el nom de Tate.
Inicia el seu aprenentatge durant el transcurs de diversos viatges i estades a Europa, Àfrica Subsahariana i Països Àrabs (de 1979 a 1986)
Graduada a l’Escola de Belles Arts d’Olot en especialitat de pintura mural l’any 1995.
En les seves obres hi trobem una barreja de tècniques, que li permeten experimentar amb la matèria a fi d’expressar el món a la seva manera: veladures amb olis, acrílics i tècniques seques i molt de collage (fet amb fragments de pintures seves), resultant una obra molt rica en textura i color.
Costa classificar la seva obra, uns diuen que és abstracta, altres figurativa. Si hom vol, hi podem veure formes que llunyanament són arbres i camins i boscos, però no és l’anècdota realista el que sobresurt, sino la composició cromàtica, les masses amb diferents textures.
Sempre intenta buscar l’espontaneïtat i la poesia. Sovint els seus quadres estan batejats amb noms molt poètics, tot i que insisteix en que el seu repte és la simplificació i l’abstracció de les formes fins arribar a la seva essència, per tal de transmetre dos realitats oposades; la brevetat i l’eternitat d’un instant.
Després de la primera experiència expositiva l’any 1993, ha participat en diversos projectes, dels que destacaria:
La soledat dels continents (Girona, 1998), Silencis verticals (Girona 1998), Istmes (Girona 2000), La pervivència del mur (Barcelona 2000), La màgia de l’instant (Bamberg 2003), Viatge a casa (Girona 2004), A la mediterrània (Bamberg Alemania 2013)